domingo, 20 de noviembre de 2016

El País de Nenyures

Dende’l ventanu’l mio camarote
nortio la mar.
Una mar que ruxe bella.
Gaviotes y tolines siguen el barcu
que bancia, adulces,
hacia’l País de Nenyures:
onde nun hai tierra,
nin agua,
nin orielles.
Xubo sele pa cubierta
anubríu pola desgana,
pues rescampla güei un sol
de manera irrepetible.
Por cierto,
allá en País de Nenyures,
tampoco nun hai sol,
nin lluna,
nin estrelles.